viure de la creació de contingut a xarxes socials

Després de 3 anys creant contingut a les xarxes socials, noto la necessitat de parar i aclarir-me.

Com va començar tot?

Des de ben petita m’ha encantat reflexionar, gravar, documentar i compartir. Als 10 anys ja feia vídeos a YouTube, però els tenia en privat perquè em feia vergonya que em veiessin i pel què dirien els nens del cole.

Als 18 anys vaig estudiar Comunicació Audiovisual, seguint aquesta inquietud i passió que sempre havia tingut.
Després vaig aconseguir treballar del que més m’apassionava: com a editora, muntadora i fotògrafa en una productora de Barcelona.

Una part de la meva vocació estava coberta, però faltava l’ànima: l’impacte cap al món a través del que creava, transmetre missatges positius. Per això vaig decidir fer el salt i començar a crear el meu propi contingut a les xarxes.

Novembre del 2022

Decideixo prendre-m’ho seriosament. Em marco una estratègia de publicació a YouTube sobre temes que m’encanten: autocura, desenvolupament i creixement personal… i ho combino amb la meva feina a la productora.

Complementava els vídeos de YouTube amb reels a TikTok i Instagram per atreure públic cap al canal. I aquí és quan vaig començar a créixer moltíssim a aquestes plataformes i a connectar amb gent a qui li ressonava el meu missatge.

I aquí és on es va torçar tot: la trampa.

Abans de crear contingut a les xarxes, gairebé no entrava a Instagram ni a TikTok. Ho trobava tòxic, massa addictiu, ple de contingut banal… com un pou sense fons que em robava el temps i l’atenció, que em distreia del meu focus.
Però al final, les xarxes són una eina: simplement s’han de saber fer servir bé. És com un ganivet: el pots fer servir per cuinar o per fer mal.

Vaig entrar en una dinàmica de voler encaixar, de voler fer un tipus de contingut que no anava amb mi ni amb el missatge que realment volia transmetre: trends de balls, jocs, rànquings de coses… entreteniment barat que està molt bé per passar l’estona, però aquest no era el meu objectiu quan vaig començar.

Jo no volia entretenir per entretenir. Volia aportar contingut de valor al món.
Tot això ho puc fer per passar-m’ho bé amb amigues o sola, però no cal compartir-ho, perquè al final el que estava aconseguint era justament el contrari del que promovia als meus vídeos: una vida conscient, present, tranquil·la, serena, amb menys estímuls i menys pantalla.

A més, jo volia viure d’això. I l’única manera era a través de col·laboracions pagades amb marques. Així que vaig començar a acceptar col·laboracions que potser no m’encaixaven del tot, però que almenys em permetien seguir fent el que volia fer.

Ara

Tres anys més tard, després d’haver fet tres programes de televisió per a 3Cat, d’haver rebut tres premis com a creadora i d’haver col·laborat amb marques com Estrella Damm, Nike o el Barça, puc parar, mirar-ho amb perspectiva i dir: ha estat molt bonic, però vull tornar al meu camí. A la mateixa meta amb la qual vaig començar.

No vull viure ensenyant constantment on soc, amb qui estic o què estic fent.
Vull ser lliure.
No viure apegada a una pantalla, sinó fer-la servir com una eina per transmetre els missatges que crec que són necessaris. Fer-me servir com a canal, no com un aparador d’ego.

A YouTube he publicat un vídeo on parlo de tot això, poso exemples de creadors als quals també els ha passat, diferencio la figura de l’influencer de la del creador de contingut i explico amb més profunditat tot el meu viatge fins ara.